AVALUACIÓ

DE L'APRENENTATGE ASSOLIT

Alumne:

-       El percentatge d’errors inicial era del 21 %

-       En les diferents activitats TIC al finalitzar l’activitat es recull el número d’errors i el nivell en el qual s’ha arribat. L’evolució de l’alumne ha estat positiva, efectuant al finalitzar, totes les paraules incloses en l’activitat “bona ortografia sense esforç” de forma correcta.

-       El percentatge d’errors final era del 12 %

-       L’autoavaluació de l’alumne, era molt positiva, indicant que no dubtava tant a l’hora d’escriure mots amb B o V, però que desitjava continuar amb les activitats i reforçar altres dificultats que té, com l’accentuació.

Intervenció:

• Els canvis han estat funcionals i positius, incloent el consentiment de l’alumne hem millorat la seva participació en el seu propi procés educatiu, fent-lo a la vegada crític amb ell. Aquest fet ha afavorit també una millora en el discurs argumentatiu de l’alumne.
• Podem indicar, en referència a l’assoliment dels objectius que ens plantejàvem a l’inici del projecte:



que s’han assolit de forma concreta a l’activitat plantejada, ESCRIBIM O ESCRIVIM? Aprenem dels errors amb les TIC, però que encara manca més treball per a considerar-se ben assolits.

• El plantejament efectuat ha estat l’adequat tenint en compte que només disposava de 5 setmaners per efectuar-ho, ja que coincidia amb vacances de Nadal, i que només tinc una sessió setmanal amb l’alumne, per tant ha estat indispensable facilitar tasques per realitzar a casa. Referent a les propostes de millora per a noves intervencions, caldrà, al iniciar el següent trimestre, valorar amb l’alumne la millor manera d’enfocar les activitats, i si podem generalitzar aquestes activitats a l’aula, per tal que tots els alumnes que ho requereixin se’n beneficiïn.

TECNOLÒGICA DEL DISSENY

Partint de l’aprenentatge significatiu, podem afirmar que les activitats proposades a l’alumne reuneixen els requisits següents:

-       Promouen l’aprenentatge actiu: requereixen del compromís de l’alumne en el seu procés d’E/A, fent a l’alumne part activa d’aquest.

-       Promouen l’aprenentatge constructiu: és l’alumne qui construeix el seu aprenentatge a partir dels coneixements previs que disposa, reforçant la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)

-       Fomenten aprenentatge col·laboratiu: si podem implementar aquesta proposta metodològica a l’aula, afavoríem l’aprofitament de les habilitats dels diferents components del grup, promovent la col·laboració entre els alumnes.

-       Fomenta l’aprenentatge intencional: l’alumne sap quins objectius hem d’assolir, i aquests s’aborden de forma activa i intencional. Les activitats estan pensades per assolir aquests objectius concrets.

-       Promou la conversa: no hem d’oblidar que l’aprenentatge és un procés social i dialògic, per tant, en aquest procés d’aprenentatge les argumentacions, acords, dubtes, etc que vagin sorgint fomentaran les habilitats conversacionals de l’alumne.

-       Basat en un context determinat: les activitats d’aprenentatge han d’ésser basades en tasques significatives per l’alumne. El fet d’efectuar tasques de forma lúdica afavoreix el seu aprenentatge.

-       Promou la reflexió: l’alumne ha de reflexionar sobre el seu aprenentatge, abans, durant i al finalitzar les tasques, efectuant una reflexió del seu propi procés d’aprenentatge i proposant, si s’escau, els ajustos necessaris per millorar-lo.

Mostra material

En aquest espai s’efectua un recull de les activitats realitzades amb l’alumne per al projecte de Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

El procés efectuat per desenvolupar les diferent activitats ha partit de l’acord previ amb l’alumne. L’etapa en la qual es troba, l’adolescència, requereix tenir present que per promoure un canvi subjectiu que afavoreixi la transformació de conductes, a la vegada que afavoreixi el desenvolupament de l’expressió oral, el raonament, l’aprenentatge i la cohesió social a l’aula necessitem la participació activa de l’alumne, amb el consentiment d’aquest i la confiança dels docents, i la família.

Per aquest motiu s’ha explicat a l’alumne de forma clara i acurada la metodologia i objectius a assolir, propiciant la participació d’aquest en el seu propi aprenentatge, indicant què podíem millorar o canviar. Així mateix, s’ha demanat col·laboració a la família, per tal de poder efectuar les tasques proposades diàriament. Cal tenir en compte, que les activitats que es proposen a l’alumne requereixen d’un temps de realització de 15 minuts diaris.

La primera activitat proposada, ha estat d’elaboració pròpia, per adaptar les estratègies que ofereix la PNL a les noves tecnologies. Les activitats TIC proposades són un recull breu d’activitats ajustades al temps disposat per finalitzar el trimestre, i amb l’objectiu de valorar i afiançar les estratègies apreses.

Institut

Individualment a casa

Sessió 1 - (19/11/12): efectuar una redacció lliure i un dictat. Comprovar percentatge de faltes i explicar mètode PNL a l’alumne. Un cop s’acordi amb consentiment d’ambdues parts, s’iniciaran les activitats. Sessió 2 - (26/101/12): Efectuar pps nº 1 de discriminació visual de figures geomètriques. Sessió 3 - (03/12/12): Efectuar pps nº 2 de discriminació visual de paraules, monosíl·labes, bisíl·labes i pol·lisílabes. Sessió 4 - (10/12/12): Efectuar activitats TIC següents: Bona ortografia sense esforç  http://www.edudigital.es/i18n/ca/ Aventura’t amb l’ortografia (CS) http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm Sessió 5 - (17/12/12): efectuar una redacció lliure i un dictat. Comprovar percentatge de faltes i comparar-ho amb la primera redacció i dictat realitzat. L’alumne en aquesta sessió, l’última del trimestre, realitzarà una autoavaluació per valorar l’aprenentatge assolit amb aquesta metodologia i la necessitat de continuar-hi treballant.

Setmana del 19 al 25/11/12: efectuar pps nº 1 de discriminació visual de figures geomètriques i pps nº 2 de discriminació visual de paraules, monosíl·labes, bisíl·labes i pol·lisílabes. Setmana del 26 al 2/12/12: efectuar activitat online de Bona ortografia sense esforç, http://www.edudigital.es/i18n/ca/ Setmana del 3 al 9/12/12: efectuar activitat online de Bona ortografia sense esforç, http://www.edudigital.es/i18n/ca/ Setmana del 10 al 16/12/12: efectuar activitat online de Bona ortografia sense esforç, http://www.edudigital.es/i18n/ca/ i Aventura’t amb l’ortografia (CS) http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm Setmana del 17 al 23/12/12: efectuar activitat online de el nom de cada cosa 3 http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/nomcosa3/05_1.html Bona ortografia sense esforç, http://www.edudigital.es/i18n/ca/ i Aventura’t amb l’ortografia (CS) http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm

Informació PNL

A qui pugui interessar, el meu projecte final: escribim o escrivim? Aprenem dels errors amb les TIC, es fonamenta en la Programació Neurolingüística (PNL). Us adjunto un link d'on he extret gran part d'informació per aquest projecte:
http://www.boiraeditorial.com/nova/index.php/profesorado

MAPA CONCEPTUAL: ESCRIBIM O ESCRIVIM?

DISSENY DEL PROJECTE FINAL

TÍTOL DE L’ACTIVITAT
ESCRIBIM O ESCRIVIM? Aprenem dels errors amb les TIC
DESCRIPCIÓ AGENTS
● Personals: Gemma Surià: logopeda de l’alumne. F.F.: Alumne que cursa 4rt d’ESO, diagnosticat amb TEL (Trastorn Específic del Llenguatge).			● Tecnologia mediadora:    Ordinador portàtil amb connexió a Internet per efectuar activitats en suport TIC
PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA A L’APRENENT
L’alumne és conscient de les errades ortogràfiques que fa. I tot i que ha millorat en l’estructuració de les oracions i ja no omet partícules rellevants, a nivell escrit les errades dificulten la comprensió del text. Sovint substitueix consonants i/o en canvia l’ordre en la paraula. Partint que és un alumne gran, conscient de les seves dificultats, plantejarem el problema a partir d’una demanda seva. Quan l’alumne es queixi del nombre d’errades ortogràfiques (cosa que expressa sovint) li explicarem el mètode “Bona ortografia sense esforç amb PNL”[1] i li proposarem dur-la a terme.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT
L’activitat es realitza en un context formal, aprofitant les sessions individuals de logopèdia amb l’alumne que s’efectuen al seu centre educatiu. Aprofitarem els primers 10 – 15 minuts per treballar aquest aspecte mitjançant l’ordinador. Procurarem implicar a la família per tal que l’alumne pugui efectuar les activitats proposades també a casa per via telemàtica.
COMPETÈNCIES[2] ESPECÍFIQUES A ASSOLIR
Competències: -       Posar en pràctica les destreses necessàries per escriure les paraules correctament. -       Tenir l’hàbit de treballar i solucionar problemes autònomament. -       Prendre decisions. -       Desenvolupar una actitud oberta, responsable i crítica davant les aportacions de les noves tecnologies (continguts, entreteniment…). Objectius: -       Ser conscient de la importància dels components formals i normatius de la llengua escrita (ortogràfics, morfosintàctics, semàntics) i controlar-ne l’aplicació. -       Aplicar espontàniament les normes ortogràfiques bàsiques a l’hora d’escriure. -       Controlar el procés d’escriure per assegurar millor la correcta escriptura de les paraules: mantenir l’atenció, dubtar davant l’ortografia de determinades paraules, saber què fer quan s’ha comès un error, consultar… -       Acostumar-se a consultar els diccionaris per confirmar el significat o l’ortografia de les paraules. -       Tenir un coneixement ajustat de sí mateix (qualitats, limitacions, interessos, etc.). -       Esforçar-se per millorar. -       Ser autònom en la presa de decisions i ser capaç de donar raó dels motius del propi comportament, assumint el risc que comporta tota decisió.
CONTINGUTS
Conceptuals ▪       Ortografia b/v	Procedimentals ▪      Associar correctament la grafia ▪      Potenciació de la memòria visual ▪      Desenvolupar la via lèxica ▪      Utilització correcta de les TIC com a recurs d’aprenentatge.			Actitudinals ▪   Interès per aprendre i exercitar la bona ortografia. ▪   Tenir cura de la bona producció escrita. ▪   Actitud positiva envers els aprenentatges proposats. ▪   Capacitat de generalitzar-ho a diferents contextos.
PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS
Començarem amb l’explicació a l’alumne de les activitats i la finalitat d’aquestes. Primerament efectuarem activitats per potenciar la memòria visual, mitjançant un pps. Seguidament introduirem diferents paraules d’ús comú general i finalment treballarem amb el programari elaborat per l’autor de la conferència esmentada anteriorment, per assegurar els aprenentatges. També cal esmentar l’avaluació inicial i posterior per tal d’evaluar-ne el resultat i l’eficàcia de la proposta efectuada. Orientacions: -   Explicar de forma clara i concisa les activitats i la finalitat de cadascuna d’elles. -   Facilitar el programari correctament elaborat, assegurant-nos el bon funcionament. -   Facilitar a l’alumne el registre a la web per poder efectuar activitats des de casa i poder repassar el vocabulari treballat. -   Avaluar de forma quantitativa els errors ortogràfics de l’alumne, tant a l’inici com al final del període avaluat. Seqüenciació de les sessions:
Institut		Individualment a casa
Sessió 1 - (19/11/12): efectuar una redacció lliure i un dictat. Comprovar percentatge de faltes i explicar mètode PNL a l’alumne. Un cop s’acordi amb consentiment d’ambdues parts, s’iniciaran les activitats. Sessió 2 - (26/101/12): Efectuar pps nº 1 de discriminació visual de figures geomètriques. Sessió 3 - (03/12/12): Efectuar pps nº 2 de discriminació visual de paraules, monosíl·labes, bisíl·labes i pol·lisílabes. Sessió 4 - (10/12/12): Efectuar activitats TIC següents: Bona ortografia sense esforç  http://www.edudigital.es/i18n/ca/ Aventura’t amb l’ortografia (CS) http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm Sessió 5 - (17/12/12): efectuar una redacció lliure i un dictat. Comprovar percentatge de faltes i comparar-ho amb la primera redacció i dictat realitzat. L’alumne en aquesta sessió, l’última del trimestre, realitzarà una autoavaluació per valorar l’aprenentatge assolit amb aquesta metodologia i la necessitat de continuar-hi treballant.		Setmana del 19 al 25/11/12: efectuar pps nº 1 de discriminació visual de figures geomètriques i pps nº 2 de discriminació visual de paraules, monosíl·labes, bisíl·labes i pol·lisílabes. Setmana del 26 al 2/12/12: efectuar activitat online de Bona ortografia sense esforç, http://www.edudigital.es/i18n/ca/ Setmana del 3 al 9/12/12: efectuar activitat online de Bona ortografia sense esforç, http://www.edudigital.es/i18n/ca/ Setmana del 10 al 16/12/12: efectuar activitat online de Bona ortografia sense esforç, http://www.edudigital.es/i18n/ca/ i Aventura’t amb l’ortografia (CS) http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm setmana del 17 al 23/12/12: efectuar activitat online de el nom de cada cosa 3 http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/nomcosa3/05_1.html Bona ortografia sense esforç, http://www.edudigital.es/i18n/ca/ i Aventura’t amb l’ortografia (CS) http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/index.htm
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Ens basem en l’aprenentatge significatiu, que parteix dels coneixements previs dels alumnes per adquirir nous aprenentatges, dins la zona de desenvolupament proper (ZDP, Vigotski). També partim de la programació neurolingüística (PNL), un mètode creat per Bandleri i Grinder, que consisteix en identificar l’aspecte en el qual es vol millorar, buscar gent competent en aquest, i analitzar quins processos mentals posen en funcionament per efectuar-ho amb èxit (valorant què fan bé i com ho fan), a partir d’aquí s’intenta generalitzar aquests processos a les persones que mostren dificultats. Etapes de PNL per afavorir la bona ortografia: 1a etapa: Complir les prèvies. Dominar l’idioma, llegir amb certa velocitat, escriure a certa velocitat (10 paraules per minut), saber que l’ortografia existeix. S’assoleixen aquestes prèvies a finals de 3r de primària o principis de 4rt. 2a etapa: Explicitar el secret. Explicar que han de veure la paraula (al cap) per escriure bé. 3a etapa: Avaluació objectiva i individual. Part 1: 100 mots cacogràfics en català % Part 2: % d’errades en textos diversos. Total d’errades x 100                                          = % ortogràfic.      Mots totals Cal avaluar l’ortografia amb % de paraules erronies. 4a etapa: Què és la memòria visual? Exemple per explicar / vivenciar la memòria visual. Comptar el número de finestres de casa nostra; per fer-ho hem d’imaginar que entres a casa teva i visualitzant-ho comptar-les. 5a etapa: Enfortir la memòria visual. Material: Fitxes de figures geomètriques de diferent forma i color. Només entrar, al matí i a la tarda, fer 10 minuts aquesta activitat. Ens situem per parelles. Procediment: -       S’ensenyen figures geomètriques (començant amb dues) i se li dóna la consigna: “mira-les i quan les vegis al teu cap tanca els ulls”. -       Després es fan 5 preguntes com: “El triangle verd (i el triangle que hi ha és vermell, per exemple) quants costats té?”, “Davant del quadrat, quin color hi ha?”. -       Les preguntes han de ser referides al color, a la forma i a la posició. Quan tots responen correctament a més de 4 figures, es passa a la següent activitat. 6a etapa: Unir memòria visual i ortografia. Material: Paraules amb lletres de pal i cada lletra d’un color canviant. Paraules de 2, 3, 4,i 5 lletres (posades en sobres diferents). Procediment: -       S’ensenyen les paraules (començant amb dues) i se li dóna la consigna: “mira-les i quan les vegis al teu cap tanca els ulls”. -       Lletrejar la paraula començant pel final. -       Després es fan 5 preguntes com: “La lletra vermella és la primera o la segona?”, “Quina és la primera lletra?”, “Davant la F verda quina lletra hi ha?”. -       Les preguntes han de ser referides al color, a la forma i a la posició. Quan tots els alumnes responen correctament fins a paraules de 4 lletres es passa a la següent activitat. 7a etapa: Dominar el vocabulari cacogràfic i el bàsic personal. Entenem per vocabulari cacogràfic el lèxic que estadísticament s’escriu moltes vegades malament. (edudigital.es podem trobar el vocabulari més habitual). Material: Targetes de paraules + 4 sobres (el darrer sobre és el pàrquing, on guardem les paraules que descansen perquè els alumnes ja han demostrat que les saben). 8a etapa: Consolidar l’estratègia visual. Mitjançant la còpia mental, la lectura, dictats, jocs, vida quotidiana, etc. 9a etapa: Avaluació final. Comparar percentatge. Dins el marc constructivista de l’ensenyament – aprenentatge, partirem de la construcció del coneixement per part del propi alumne, per aquest motiu proposarem un aprenentatge actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu (principis de l’aprenentatge significatiu). Fent a l’alumne part activa en el seu procés d’aprenentatge.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació s’efectuarà contrastant el percentatge d’errors inicial amb el percentatge d’errors final, juntament amb una autoavaluació personal de l’alumne.
PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ
Per motius laborals s’efectuarà aquesta proposta durant els 10-15 minuts inicials de la sessió setmanal que és té amb aquest alumne. Inicialment, degut a la finalització d’aquest semestre, s’iniciarà l’activitat i es valorarà l’evolució per posteriorment determinar-ne la continuïtat el següent semestre.

---

[1] -  Daniel Gabarró, Daniel, (2012), Bona ortografia sense esforç, a Conferències organitzades a CRP Penedès, Vilafranca del Penedès, 12/novembre/2012.

[2] - (http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_25861756_1.pdf)

INFORME DE SÍNTESI

Un cop treballats tots els continguts de la PAC 1, així com la participació al debat CTS, puc observar que el primer mapa conceptual realitzat, a part de simple i incomplet, no és correcte. En el següent mapa conceptual, a part d’introduir nous continguts que expliciten teòricament les relacions entre Ciència, Tecnologia i Societat, he partit del triangle interactiu, és a dir, composant aquests tres àmbits en situació d’interrelació d’una forma més clara i justificada. De cada vèrtex se’n desprenen les característiques i a la vegada es relacionen les influències que exerceixen cadascun d’ells en els altres components. Al mateix temps, he ampliat el número de proposicions i reflexionat sobre la centralitat de cada node i la seva ubicació en el mapa.



En aquest nou mapa, cal destacar la influència de la societat sobre la tecnologia, que a part de generar diferents mites, origina la Tecnologia de l’Educació, fonamentada en diferents teories, una de les quals dóna lloc al nucli vertebrador de l’educació actual: l’aprenentatge significatiu.

Aquesta relació especificada en el mapa, era completament desconeguda per mi, ja que basava la TE en un recurs educatiu per afavorir l’aprenentatge mitjançant la motivació de l’alumnat, l’aprenentatge individualitzat i ajustat a les capacitats de l’alumne i la interrelació de diferents àrees curriculars.

Però la meva reflexió inicial no es basava en la fonamentació teòrica de l’aprenentatge significatiu. Un cop revisats els principis de l’aprenentatge significatiu (ha de ser actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu), considero que les TE potencien aquest tipus d’aprenentatge i que per tant, cal oferir un espai de qualitat per poder-lo desenvolupar, sinó, com diu Jonassen “mentre els educadors no es posin d’acord en el fet que s’hauria de modificar la naturalesa de l’aprenentatge en l’educació, probablement la tecnologia no hi tindrà cap efecte”.

Per finalitzat aquesta síntesi, voldria destacar dos aspectes que he extret d’aquesta activitat. El primer és el fet de dividir el debat en les dues postures deterministes, la tecnodeterminista i la sociodeterminista. En el meu cas, em pertocava defensar aquesta darrera, i, com era amb la que més m’identifico, les meves aportacions han estat amb una creença ferma. Aquesta opinió no ha canviat després de la participació en el debat. Continuo pensant que tot i que les noves tecnologies són necessàries i ens poden ajudar en diferents aspectes, no hem de recórrer a elles com si fossin la solució als nostres problemes. Si un nen està desmotivat el fem treballar amb TIC i així es motiva. El problema aquí no és motivacional, crec jo, i les TIC no motiven, és l’alumne qui ha de tenir una forta motivació intrínseca vers els aprenentatges. Tot i així, considero que és necessari l’aprenentatge de les noves tecnologies per part de l’alumnat, i per conseqüent per part dels docents. Potser és aquí on trobem grans mancances.

El segon aspecte és la interrelació existent entre ciència – tecnologia – societat – educació, provocant evolucions constants en tots els àmbits. Però justament considero que l’educació, qui hauria de ser la màxima beneficiària d’aquestes relacions, no en treu el màxim profit perquè no s’ajusta als canvis de forma ràpida i funcional. Aquesta mancança potser és deguda a les polítiques educatives que modifiquen constantment, sense assimilar els canvis anteriors i sense ajustar-se a la realitat científica, tecnològica i social del moment.